Kohlberg segons las seves teories diu que les persones podem arribar a passar en 6 estadis o nivells morals. Aquests sis estadis es classifiquen en tres parelles.
1 i 2 Pre-convencionals: El bé i el mal no interioritzat
3 i 4 Convencionals: Ja saps el que està bé i el que està malament
5 i 6 Post-convencionals: Estàs per damunt del que pensa la societat sobre el que està bé i el que està malament, perquè té la moral molt desenvolupada.
Estadi 1 - Heteronomia:
* La llei moral és imposada
*Correspon els cinc o sis primers anys
*El nen no sap el que està bé o malament
*Hi han adults que viuen en aquest estadi com per exemple els delinqüents.
Estadi 2 - Individualisme:
*Comença cap els 6 anys ( aprox ) quan descobreixen les regles del joc
*També es regeix per la 'llei del talió'
* ''Et tractu com em tractes''.
*En aquest estadi pot haver-hi venjança però sense agressió
Estadi 3 - Expectatives interpersonals:
*Coincideix amb l'adolescència
*Fort desig d'agradar , de ser acceptat , estimat...
*Faig el que esperes de mi, perquè vull que m'acceptis , que m'estimis
*Molts adults es queden per sempre en aquest estadi
Estadi 4 - Sistema social i consciència:
*Aquí comença l'autonomia moral, la persona que arriba aquí es considera que es moralment un adult
*Un es fa responsable d'alló que s'ha compromès
*Fa el bé i evita el mal però no per agradar o per la por si no perquè s'ha compromès amb si mateix i amb altres
*La seva única limitació es que es cenyeix al seu cercle: El seu treball , la família, els amics...
Estadi 5 - Contracte Social:
*Es supera el cercle de la família i dels amics
*Es reconèixer amb fets i no paraules
*Farà tot el que estigui a les seves mans
*De les persones que arriben al quart, cinquè i sisè estadi un 85% es queda en el quart estadi i un 15% al cinquè o sisè
Estadi 6 - Principis ètics universals:
*Creuen sincerament que tots som iguals com germans
*Fan qualsevol cosa que farien per un germà seu
*Regla d'or: Fer per als altres,per a qualsevol altre, el que voldria que fessin per a mi
*Exemples: Ghandi, M Luther King , Jesús de Natzaret
Estadis evolutius del raonament moral
viernes, 24 de octubre de 2014
viernes, 17 de octubre de 2014
La persona: Projecte i societat.
La persona és l'ésser que té més possibilitats. De fet cada persona, en funció de diferents factors fa
que cadascú de nosaltres sigui únic com per exemple: les decisions.
Cadascú és el portador de la seva vida, de una història irrepetible. Cadascú té unes limitacions ( no ho poden fer tot).
La personalitat es una feina que no s'acaba mai de construir, però... una persona no pot viure aillat.
Les xarxes amb la gent fan dos cosas:
-Influenciar
-Ser influenciat
Els conflictes no són ni bons ni dolents , el conflictes són inevitables.
que cadascú de nosaltres sigui únic com per exemple: les decisions.
Cadascú és el portador de la seva vida, de una història irrepetible. Cadascú té unes limitacions ( no ho poden fer tot).
La personalitat es una feina que no s'acaba mai de construir, però... una persona no pot viure aillat.
Les xarxes amb la gent fan dos cosas:
-Influenciar
-Ser influenciat
Els conflictes no són ni bons ni dolents , el conflictes són inevitables.
![]() |
Ètica i Moral
Totes les societats han establert codis explicits, que recullen pautes de conducta i les classifiquen en: Positives, Negatives... Per saber el que està bé o no.
Aquestes normes ens ajuden a prendre decisions, ja que pot venir ajudat per aixó. Aquests codis evolucionen, pero, a part, no son iguals que arreu del món. Lligat a aquestes normes, especialment des del s.XIX, es planteja en que es fonamenen les normes perquè diguem el que està bé o malament. La moral ens dóna pautes pel dia a dia, mentre que la ètica és la "moral pensada", o perquè fem la moral. La majoria de religions, tenen unes pautes morals; de vegades s'expressa amb normes. Després tenim la regla d'or, que és una regla fonamental que diu:
Aquestes normes ens ajuden a prendre decisions, ja que pot venir ajudat per aixó. Aquests codis evolucionen, pero, a part, no son iguals que arreu del món. Lligat a aquestes normes, especialment des del s.XIX, es planteja en que es fonamenen les normes perquè diguem el que està bé o malament. La moral ens dóna pautes pel dia a dia, mentre que la ètica és la "moral pensada", o perquè fem la moral. La majoria de religions, tenen unes pautes morals; de vegades s'expressa amb normes. Després tenim la regla d'or, que és una regla fonamental que diu:
NO FACIS ALS ALTRES EL QUE NO VOLS QUE ET FACIN A TU.
viernes, 10 de octubre de 2014
L'esperança
Des del 2008 fins ara vivim en una crisi. Aquesta té dues cares:
-L'econòmica: pèrdua de treball, retallades socials...
-Certa desesperança: aquesta empitjora la crisi.
"L'esperança és el somni del home despert"
Aristotil 300 A.C
Una persona que no té esperança es que no pensa en un futur no cert.
L'esperança no es creure en coses irreals, i es relaciona amb valors com l'esforç i la valentia.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
