La recerca de Jesús de Natzaret. Jesús: el regne i el canvi.

Jesús sovint és presentat com un mestre o algú que sap totes les respostes, es capaç de dir-li als seguidors que han de fer. Jesús abans de començar a dir coses va passar molt de temps.

De vida pública només van ser 30 anys.

Durant els 0 als 30 anys probablement va intentar donar resposta a: què he de fer amb la meva vida? Coneixem algunes de les respostes i sobre elles hem de tenir present dues coses: Respostes a situacions d'aquella època i les seves respostes algunes encara poden ser útils.

Dit això ell sempre fa servir la imatge del regne de Déu.

Com hem d'arribar a aquest ambient ( regne de Déu?) no es pot arribar al regne si no canvien ( la nostre manera de ser/ manera de relacionar-nos /organitzar-nos i de mirar el món).

Aquest canvi a de ser trobar solucions per a la gent que està patint situacions de injustícia. 

Demana una nova perspectiva que està explicada als quatre evangelis al Lc6,20-32 ( Benaurances). 

Les benaurances segueixen el següent esquema:  

A: Invitació a ser feliç.

B: Aquesta invitació està adreçada a un conjunt de persones que pateixen.

C:Es presenta la situació positiva que acabarà amb aquest patiment.

Les Benaurances

“Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:

-Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!

Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!

Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!

Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.

Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!

Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!

Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!

Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!

Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen!”

(Lc 6, 20-32)

Tant de bo

Tant de bo sigui llarg el viatge,
tant de bo que l'equipatge a cada passa pesi menys.
Tant de bo que quan tornis a casa
no t'atrapi la llàgrima als ulls, que passis full.
Tant de bo al mentida no vagi mai vestida
i que et porti el vent quan vingui el llop.
Tant de bo que la por no s'abraci a la pena...

Tant de bo sigui et sedueixi el paisatge,
tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit,
que la nit no t'apagui l'espelma, que es fongui el neguit
tant de bo et donin fil i no et tallin les ales.
Caure sobre vellut, que no et donis per vençut,
tant de bo un dia el nord sigui sud
i que t'envolti la gent de mirada transparent.

Tant de bo sigui llarg el viatge,
tant de bo que mil paraules valguin més que una imatge.
Tant de bo acabi en taules la partida,
que la vida fos més innocent, un joc de nens.
Tant de bo passi un tren cada dia,
que la fi del món no tingui final de via.
Tant de bo quedi pres qui empresona,
que coneguis la felicitat en persona.

Tant de bo dos i dos sumin quatre,
tant de bo creure en la màgia no sigui cosa de tres.
Tant de bo que la sang fos germana
i no l'arma dels impotents, que caiguin panys.
Tant de bo s'obrin totes les portes
i et rebin amb un "Benvinguts!".
Tant de bo que la vida no fos batalla
i que et tregui a ballar quan balla.